Candidiasis

Candidiasi de repetició: el que realment necessites saber

Si pateixes de picor vaginal crònica i has pensat que podria ser degut a una candidiasi recurrent, aquest post és per a tu. Hi ha molta informació errònia circulant sobre les infeccions per fongs, així que desglossarem el que realment sabem i el que la ciència recolza.

És realment candidiasi?

És comprensible pensar que la picor vaginal és sinònim de candidiasi, especialment si has llegit que la secreció blanca i espessa és un senyal inequívoc d'infecció. Però aquí hi ha una veritat clau: l'aspecte del flux vaginal no és un criteri fiable per diagnosticar candidiasi. Pots tenir una infecció severa gairebé sense secreció o tenir una gran quantitat de flux blanc i grumós sense que hi hagi infecció per fongs.

De fet, prop del 50% de les persones que s'autodiagnostiquen candidiasi estan equivocades. Això és degut a que els símptomes poden confondre's amb altres condicions, com la vaginosi bacteriana, el liquen esclerós o fins i tot l'èczema vulvar.

Claus per a un diagnòstic precís

Diagnosticar candidiasi basant-se només en els símptomes o l'aspecte del flux no és suficient. El mètode més fiable per diagnosticar una candidiasi és un cultiu vaginal. Aquesta anàlisi permet confirmar la presència de fongs i determinar el tipus exacte, cosa que és crucial si el problema es repeteix.

Si teniu infeccions recurrents, és imprescindible fer un cultiu abans de seguir amb tractaments antifúngics. En alguns casos, el problema no és la candidiasi, sinó una alteració en l'equilibri de l'ecosistema vaginal o una afecció cutània subjacent.

És fonamental fer-ne seguiment. A les 4 setmanes, si la pacient no ha millorat al 100%, cal reavaluar-ho. En aquest punt hi ha dues possibilitats:

• El fong és resistent al tractament. El cultiu serà positiu i cal fer proves de sensibilitat per determinar el medicament adequat
• El fong mai no va ser la causa dels símptomes o no els causava completament. Si el cultiu és negatiu però els símptomes continuen, aleshores el problema és un altre.

Per què segueix tornant la candidiasi?

Si realment ten candidiasis de repetició, hi ha varies raons per les que podria estar passant:

1. L'ecosistema vaginal no s'ha restablert per complet. Algunes persones tenen un microbioma vaginal mes susceptible al creixement de fongs.
2. Factors de risc subjacents. La diabetis no controlada, l'ús freqüent d'antibiótics o problemes inmunològics poden fer que els episodis siguin mes freqüents.
3. Resistencia als antifúngics. Algunes espècies de Càndida son naturalment resistents al fluconazol i altres tractaments comuns, lo que fa que la infecció persisteixi. En aquest cas, l'infecció mai ha desparegut perque el medicament no ha funcionat. Alguns tipus de Cándida son naturalment resistents als antifúngics orals i de venta lliure, mentre que altres soques, poden desenvolupar resistència amb el temps. Per diagnosticar això, es necessita un cultiu amb probes de sensibilitat.

• Si el cultiu mostra Candida kruseii, sabem que el fluconazol no funcionarà, però el clotrimazol podrsabemos que el fluconazol no funcionará, pero el clotrimazol podria fer-ho.
• Si el cultiu mostra Candida albicans (la causa mes comú de candidiasis), el laboratori ha de fer proves per determinar quin medicament serà efectiu.

Una vegada tinguem aquests resultats, podem dissenyar el tractament adequat.

4. Condicions de la pell que faciliten la infecció. Problemes com el liquen simple crònic o el liquen escleròs poden alterar la barrera cutania i facilitar la proliferació de fongs.

De vegades pot passar que es doni una afecció de la pell i també una candidiasi.
Les malalties de la pell fan malbé la barrera cutània, fent-la més vulnerable als fongs. Això pot ser difícil de distingir perquè, en un moment donat, el 20% de les persones tenen fongs a la vagina sense símptomes. És a dir, un cultiu positiu no sempre indica una infecció.

Una infecció passa quan el fong creix en excés i causa símptomes, però un cultiu no pot diferenciar entre una colonització normal i una infecció activa.

• Si hi ha signes d'inflamació vaginal, la candidiasi és més probable.
• Si hi ha evidència clara d'un problema de la pell i un cultiu positiu per a fongs, normalment tractem totes dues coses.

Tractament efectiu: més enllà dels antifúngics

Si es confirma una candidiasi recurrent, el tractament recomanat sol ser fluconazol en dosi supressiva, és a dir, prendre'l de manera programada durant diversos mesos per evitar recaigudes. Aquest protocol ha demostrat ser efectiu per a moltes persones.

Però si el tractament no funciona, és fonamental reavaluar-ne el diagnòstic: Realment és candidiasi o hi ha una altra condició que està causant els símptomes?

Allò que NO funciona, o almenys, no hi ha gran evidència científica

Hi ha molts mites al voltant de la candidiasi. Aquí et deixem algunes aproximacions al tema, que no han demostrat tenir una bona evidència científica que les sustenti….

• La dieta no influeix a la candidiasi. No hi ha evidència que eliminar el sucre o certs aliments ajudi.
• Els probiòtics , de moment, no han demostrat gran eficàcia per prevenir o tractar la candidiasi
• Els tests de microbioma vaginal. Fins que no hi hagi estudis que els donen suport, no es poden considerar eines diagnòstiques útils.
• L'àcid bòric no regula el pH vaginal. El seu ús només està indicat en casos de candidiasi resistent als tractaments habituals, sempre sota supervisió mèdica.

Quan considerar altres causes

Si el cultiu per a fongs és negatiu però segueixes tenint picor crònica, pot ser el moment d'avaluar altres condicions com:

• Deficiència de ferro o problemes tiroïdals. Ambdues poden causar sequedat i pruïja vulvar.
• Malalties inflamatòries de la pell com el liquen esclerós o el liquen simple crònic.
• Vaginosi bacteriana, que pot causar irritació i canvis al flux vaginal.

Conclusió
Si sents que la candidiasi és un problema recurrent a la teva vida, la clau és obtenir un diagnòstic correcte abans de seguir provant tractaments sense certesa. Un cultiu vaginal, una avaluació completa dels teus símptomes i descartar altres causes subjacents són passos essencials per trobar la solució adequada.