Emmanuel Levinas. El rostre

El moment en què et converteixes en persona: Per què una consulta ginecològica no pot ser només tècnica

Hi ha un moment a cada consulta que ho canvia tot. No és quan reviso el teu historial, ni quan interpreto les proves, ni tan sols quan arribo al diagnòstic. És un moment més subtil, gairebé imperceptible, però absolutament decisiu: el moment en què es troben les nostres mirades.

En aquell instant, deixes de ser un expedient mèdic per convertir-te en una persona. I jo deixo de ser simplement una professional per convertir-me en algú que té una responsabilitat amb tu que va molt més enllà del que dicta qualsevol protocol.

La mirada que ho canvia tot

El filòsof Emmanuel Levinas va escriure una cosa que ha canviat per sempre la meva manera d'entendre la medicina: "L'accés al rostre és d'entrada ètic". El que significa és que quan realment veig una altra persona —no només la miro, sinó que la veig— automàticament sorgeix en mi una responsabilitat cap a ella.

A les nostres consultes, això es tradueix en una cosa molt concreta: el moment en què veig la teva preocupació, la teva vulnerabilitat, la teva necessitat de ser escoltada i compresa. En aquell moment, la meva responsabilitat cap a tu es torna infinita. No pas perquè sigui una obligació professional (que també ho és), sinó perquè és profundament humana.

Més enllà del protocol mèdic

Per suposat que seguiré tots els protocols. Per suposat que aplicaré la millor evidència científica disponible. Però si només em quedo aquí, si tracto únicament el teu símptoma o el teu diagnòstic, estaré fallant en el més important: reconèixer que darrere de cada consulta hi ha una persona única, irrepetible, que m'està confiant alguna cosa més que el seu cos.

Levinas parlava del "rostre de l'Altre" com una finestra a l'infinit, cosa que mai no pot ser completament compresa o dominada. Cada dona que entra a la meva consulta comporta una història, unes pors, unes esperances que són únicament seves. La meva feina no és només resoldre el problema mèdic, sinó acompanyar-te en aquesta experiència que és teva i de ningú més.

La responsabilitat de ser-hi

Aquesta filosofia m'ha ensenyat una cosa fonamental: ser veritablement present. No n'hi ha prou amb estar físicament a la consulta; cal estar emocionalment disponible, èticament compromesa amb el teu benestar integral.

Quan em preguntes "és normal el que em passa?" no només estàs demanant informació mèdica. Estàs preguntant si la teva experiència, la teva preocupació, la teva por tenen validesa. I la meva resposta ha d'abastar tant la part tècnica com la humana.

L'art de sostenir sense esgotar-se

Una de les coses més belles que he descobert estudiant filosofia és que aquest compromís profund amb cada pacient no ha d'esgotar-me. Hi ha una diferència crucial entre l'empatia (que ens pot desgastar) i la compassió (que ens nodreix).

L'empatia em faria sentir el teu dolor com a propi. La compassió em permet reconèixer el teu patiment, acompanyar-t'hi, però mantenint la claredat mental necessària per ajudar-te de la millor manera possible. És com ser un far a la tempesta: romanc ferm i lluminosa per guiar-te, sense deixar-me arrossegar per les onades.

Per què això importa per a tu?

Què significa tot això per a la teva experiència com a pacient? Significa que quan véns a veure'm, no vens només per una segona opinió tècnica. Estàs buscant que algú vegi realment el que t'està passant, que comprengui no només el teu símptoma sinó també la teva experiència de viure amb aquest símptoma.

Significa que el meu compromís amb tu no s'acaba quan surts de la consulta. El teu benestar es converteix en part de la meva responsabilitat ètica, i això inclou estar disponible quan em necessitis, fer-ne el seguiment que mereixes, i tractar-te sempre com la persona única que ets.

La medicina que triem practicar

En un món on la medicina es torna cada cop més tècnica i despersonalitzada, triar aquesta manera d'exercir és una decisió conscient. És triar veure en cada pacient no un cas clínic, sinó una cara que m'interpel·la, que em demana no sols competència tècnica sinó també presència humana.

Levinas deia que “ser jo és sempre tenir una responsabilitat més”. A la meva consulta, això es tradueix en estar sempre disposada a fer un pas més enllà del que és estrictament necessari, perquè reconec en tu algú que mereix no només ser curada, sinó també ser acompanyada, escoltada i cuidada integralment.

La trobada veritable

Al final, cada consulta és una trobada entre dues persones. Una que necessita ajuda i una altra que ha triat dedicar la vida a proporcionar-la. Però perquè aquesta trobada sigui veritablement guaridora, necessita anar més enllà de la tècnica mèdica i assolir aquesta dimensió on reconeixem mútuament la nostra humanitat.

En aquest espai és on passa la veritable medicina: no només la que guareix el cos, sinó la que honra la persona completa que habita en aquest cos.

Perquè al final, no tracto malalties. Acompanyo persones.

Aquest enfocament de la medicina està profundament influenciat per la filosofia ètica d'Emmanuel Levinas i la meva formació al Center for Compassion and Altruism Research and Education de Stanford. Si et ressona aquesta manera d'entendre la cura mèdica, significa que probablement hem trobat la manera adequada de treballar juntes.

T'interessa aprofundir-ne més? Si voleu conèixer detalladament el fonament filosòfic i científic darrere d'aquest enfocament mèdic, he desenvolupat un treball acadèmic complet sobre la connexió entre l'ètica de Levinas i l'entrenament en compassió aplicat a la medicina. Escriu-me i t'ho faré arribar.

Bibliografia

Levinas, Emmanuel. Ètica i infinit. Madrid: La bassa de la Medusa, 2015.

Levinas, Emmanuel. Totalitat i infinit. Salamanca: Segueix-me, 2016.